dijous, 9 de febrer del 2012

Comentari de text: Quadern d'Aram

El fragment que arà comentaré pertany a les pàgines 88 i 89 del llibre del Quadern d'Aram ( edició 62 ) . Aquest fragment es situa el capítol 5, a la fase intermèdia de la història. En què Aram i Marik es troben a Marsella.
En aquest fragment Marik és la narradora i ens explica una petita part de com va ser la seva fugida. En aquest moments no saben amb certesa el que els ha passat a Vahé, les filles i l'àvia. Només saben el que els va dir el doctor Arshag que Vahé estava a la llista de morts.
El Quadern d'Aram va ser escrit i publicat ( 1997 ) a l'última etapa de la vida de M. Àngels Anglada. El fet que l'autora inclogui fragments en vers es justifica perquè l'autora sempre es va considerar una < poeta que escribia novel·les >. Les seves obres abraçaven diversos àmbits ( poesia, narrativa assaig i traduccions ). A Quadern d' Aram a part de ser una història de ficció, la major part dels fets que Anglada ens explica són certs. Anglada amb aquest llibre pretenia donar a conèixer el genocidi armeni ja que no és molt conegut i a la vegada explicar-nos la crueltat que va tenir el poble turc sobre els armenis. I també tot el que van lluitar els armenis per poder sobreviure. Anglada també va escriuré un altre llibre que tracta sobre un altre genocidi en aquest el dels jueus que és més conegut que el dels armenis, el llibre és titula el violí d'Auschwitz.

En aquest fragment ens explica Marik com ha madurat Aram i ens aclara la seva opinió ja que Aram diu que a madurat en un sol dia i Marik encanvi diu que a anat madurat durant tot el camí i totes les situacions que han tingut que viure per poder fugir dels turcs. També ens explica el perquè han anat al monestir ja que era una prometença que va fer Marik perquè el seu fill és cures de la pulmonia. I finalment ens diu l'últim adéu que van fer a la seva família i destacant que L'última paraula de Vahé van ser roses.
Aquest fragment està molt relacionat amb l'obra ja que ens explica el començament de la història, la fugida.
El tema de aquesta novel·la és clarament explicar-nos un genocidi i a la vegada fer-nos veure la crueltat humana.
Aquest fragment és situa a la meitat del llibre encarà que és el començament. Això passa ja que en la novel·la va tornat enrere i també hi ha avenços en el temps.
Aquesta obra té un grau de versemblança total.
Bàsicament aquest fragment és descriptiu, ja que ens explica com van passar els fets. I ho fa amb un llenguatge fàcil d'entendre. Amb una estructura dividida en tres parts. La primera part serià l'explicació de Marik de com s'ha fet gran Aram, la segona part seria l'explicació de l'anada al monestir de Narek i finalment la tercera part seria l'explicació d'alguns fets de la vida de Vahé.
En aquest moments la narradora és Marik i es una narradora interna ja que intervé en els fets. I en el mateix temps és una de les protagonistes.
Els personatges que intervenen en aquest fragment són:
Marik: Amb el seu rol de mare. És una dona religiosa i generosa que sempre està disposada a ajudar els altres. En aquest moments ens explica de manera clara i madura els fets que els van passar a la fugida. I dins de l'obra és una de les protagonistes i narradores.
Aram: En aquest moments dels fets que ens narra Marik, Aram té 15 anys. És un noi no gaire alt amb els ulls negres i profuns, i el cabell negre. Durant tota l'obra anirà madurant però el més destacant en aquest moments és que ell diu que a madurat en un sol dia i la seva mare Marik creu que això no és veritat sinó que anat madurant tot aquest temps. I els fets que a viscut l'han fet madurar mes d'hora. Dins de l'obra és un dels protagonistes i també un dels narradors la seva manera de escriuré no es tant cuidada com la de Marik.
Vahé: Marik el descriu en aquest fragment com un home enamorat de la seva terra. I aquesta passió sobre la seva terra la va transmetrà en els seus poemes.Pel que fa al temps i a l'espai, Marik escriu desde Marsella, 8 anys després de la fugida, és a dir el 1923.
Els trets estilístics que trobem són interrogacions retòriques com per exemple " mai no en tindrien prou, de sang armènia?" , també trobem una frase feta " ens havia tingut amb l'ai al cor", i per últim destacar el motiu de les roses, que tenen un paper simbòlic dins de l'obra, els temps feliços.
Aquest fragment juntament amb tota l'obra és molt important ja que ens transmet un fet històric que no tots coneixíem. I a l'hora entretenir-nos amb una història de ficció d'un fill i una mare.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada