dimarts, 8 de novembre del 2011

Treball de la poesia

Vida

Cant de Novembre
El vermell dels arbres,
encès per la posta —dels sols invernals,
delita i penetra
lo mateix que aquells verds primaverals.
Germans, alcem els cors, que tot és bell,
el verd i el vermell!

Alcem els cors cantant la vida entera
amb els brots i am les fulles que sen van;
gosem el dia séns mirâ endarrera,
sense pensâ amb els dies que vindran.
Gosa l moment;
gosa l moment que t convida,
i correras alegre a tot combat:
un dia de vida és vida:
gosa l moment que t'ha sigut donat.
No t'entristeixin, doncs, els funerals Novembres,
ni planyis mort lo que ha tingut ple ser...
De planye és el donzell que ageu sos membres
ans d'haver—los cançat en el plaer.

Joan Maragall

-El tòpic literari que és veu clarament en aquest poema és carpe diem, aprofita el moment.

Font: Llibre de català de primer de batxillerat.




Amor

Un cors gentil m'ha tan enamorat

lo cor e'ls ulls e mon fin pensament,

que nit ejorn n'estan en gran debat

qui l'amarà d'ells tres primerament;

e veig tan fort a cascun d'ells encès

que no m'hi val saber a remeiar.

E vets com m'ha en quin joc ella mes,

que mon las cors no ho porà suportar!



Jordi De Sant Jordi

Font: Llibre de català de batxillerat

-Aquest poema pot haver-hi dos tòpics literaris, un seria flamma amoris, la flama de l'amor ja que el poeta està molt enamorat i pensar que no podrà soportar aquesta flama que l'està cremant per dins. I l'altre tòpic pot ser militia amoris, guerra de l'amor ja que l'amor que l'amor d'aquesta donà està en joc ja que l'estimen dos homes més.

-Aquest poema ho relaciono amb la canço " dos hombres y un mismo destino" de David Bustamante.

Mort

El més vell del poble

" Cap vent no mou el bri d'una esperança,
de cada núvol només cau neguit,
el destí s'enfondeix en malaurança,
potser la nit serà cent anys la nit.

El fat, però, no minva la frisança
pel que tant he volgut i beneït
si ma feblesa diu que ja s'atansa
l'adéu-siau del cos i l'esperit.

Potser ja massa dies he comptat
i en un recolze inconegut m'espera
la fi. Pugui jo caure, incanviat,

tot fent honor, per via dreturera,
amb ulls humits i cor enamorat,
a un esquinçall, en altre temps bandera. "

Josep Carner

Font: Supervivent d'un cant remot. Antologia poètica de Josep Carner.

-El tòpic litarari que és pot trobar en aquest poema és la mort com a par a La Vida Eterna.



Natura

Arbres

Voldria ta ciència,
arbre, per al meu cor,
tu que en el temps geliu ets paciència
i en dia ardent aboques un tresor.
Verd amuntegament d'onades blanes
amb un sospir de pau en cada floc,
el moviment dels núvols agermanes
amb el descans del roc.
Va a cada arbreuna cèlica fortuna:
l'auró té deixes d'alba en el fullam recent,
el bedoll s'enamora de la lluna,
en el pi hi ha ditades del ponent.
Cap arbre com el freixe per alta ocelleria
quan apaivaga el dia,
tot lent, un vel ombriu;
i quan, de matinada, la boira s'esgarria,
són cabelleres d'àngel els àlbers vora el riu.
Palpita el vern, de somnis nocturns en recordança.
Tot cintes d'aigua màgica és el desmai suau.
L'om crida el flabiol per a la dansa.
El faig és una església. El roure és un palau.
Tot home es plany, i l'arbre l'espera i l'aixopluga;
li val el foc i l'aigua, li gronxa l'esperit.
Uns arbressón finestra que l'oratjol belluga,
i d'altres són com una nit.
Trigo, mandrós, d'un encís d'arbre a fer-me lliure;
ullcluc, si sento un arbre m'apar tota la mar;
i un de davant la meva finestra, fa que encar
no em dolgui prou de viure.
És en el llibre de consol que un dia
el Fill de l'Home un orb guarí,
i aquell tornat de tenebror s'esfereïa
en descobrint els vianants en el matí.
- Veig arbres que caminen- agenollat va dir.
Uns arbres que follia que corre i poc s'acaba;
arbres que mena a vagareig,
en lloc del pur misteri de la saba,
la sang en sotragueig.
-¿On vas?- les fulles diuen amb llur fidel frisança.
La branca puja sense cap pensament de mal.
Arbre frenat en una fèrtil esperança,
atura'm tu, si cal.

Josep Carner

Font: Supervivent d'un cant remot. Antologia poètica de Josep Carner.

-El tòpic litarari que és pot trobar en aquest poema és Locus amoenus: un lloc agradable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada