dimarts, 27 de desembre del 2011

Armènia!



El país d'Armènia: Des del 1990 és una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica. Geogràficament l'estat armeni pertany a Àsia, tot i que està fortament lligat a Europa per raons històriques i culturals.Els seus límits són Geòrgia al nord, l'Azerbaidjan a l'est, Turquia al sud-oest i l'Iran al sud-est. La capital és Erevan.

Història: Va ser el primer país a adoptar oficialment el cristianisme com a religió, al començament del segle IV. El país ha estat dominat pels imperis Romà, Bizantí, Persa i Otomà en el curs dels segles, excepte alguns períodes d'independència.
El 1828, el país va ser ocupat per l'imperi Rus i el 1922 s'integra, juntament amb Geòrgia i l'Azerbaitjan, a la República Socialista Soviètica de Transcucàsia. El 1936 es dissol aquesta federació i el país passa a formar part de l'URSS amb el nom de República Socialista Soviètica d'Armènia.
Posteriorment el Moviment Nacional Panarmeni (MNP) venç en les eleccions del 1990. El principal objectiu d'aquest moviment és obtenir la independència de forma legal i pacífica. Després de la caiguda del bloc el 1991, el Soviet Suprem d'Armènia declara la independència del país després d'un referèndum popular. Levon Ter-Petrosian es converteix en el primer president d'aquesta república independent.

El genocidi armeni: fou un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'imperi Otomà entre finals del segle XIX i 1915.
La finalitat que es buscava era l'eliminació física del poble armeni als territoris de Turquia. En la diàspora es considera que va haver-hi un milió i mig de morts i un milió més de deportats. En l'actualitat, l'Estat turc nega oficialment l'existència històrica del genocidi armeni.

Obres que tractan el genocidi armeni:

· Els 40 dies de Musa Dagh (1933) va ser escrita per Franz Werfel.
Ressenya:
Aquesta és la novel·la que llegien els jueus del gueto de Varsòvia durant la seva captivitat, doncs la seva història reflecteix millor que cap altra la seva infausta sort i el seu martiri. Inspirada en fets reals, Els quaranta dies del Musa Dagh narra l'extermini dels armenis a les mans de l'imperi otomà -després de l'holocaust jueu, el més cruel i sistemàtic intent per acabar amb un poble al segle passat-.

Altres característiques:

El crim ominós, no obstant això, presenta un costat èpic en la resistència que durant l'estiu de 1915 mantenen els 5000 habitants armenis dels llogarets al voltant del Musa Dagh -la Muntanya de Moisés-, a la vora del Mediterrani. Gabriel Bagradian, un intel·lectual armeni ric, casat amb una parisenca i que porta molts anys lluny de la seva pàtria -un estranger sempre, allà on es trobi-, s'erigirà en l'heroi de la lluita desesperada d'aquestes comunitats, convertint la muntanya en una fortalesa en la qual barallaran per escapar a la persecució, la tortura, la gana, la reclusió en camps de concentració i, en definitiva, la negació de la seva condició humana. El drama de la família Bagradian -xoc de cultures que porten a la disgregació del matrimoni i l'enfrontament amb el fill, cerca impossible de la pròpia identitat, incomprensió del "altre", persecució de la diferència- es creua amb la tragèdia nacional i religiosa de tot un poble perseguit. Amb una sensibilitat alimentada en part per la seva condició de jueu perseguit, errant i desplaçat, el reconegut escriptor centreeuropeu Franz Werfel escriu aquí la seva millor obra narrativa i converteix aquest relat en un magistral cant a la lluita per la dignitat humana i una molt dura denúncia de l'anihilació de l'home per l'home, premonitòria de la barbàrie que caracteritzarà al món del segle XX.

· Els fills de l'Ararat (2008) per Marc Morte

A través de les paraules de l'anciana senyora Argopian, Kevin reviu la vida d'una nena i la seva família en un petit poble de l'interior d'Anatòlia fins que la barbàrie s'abat sobre ells. En aquest descens a l'infern, Araxie s'enfrontarà a la vida en tota la seva cruesa i perdrà la seva innocència per sempre, però també coneixerà persones i llocs que li demostraran que fins i tot en el pitjor dels deserts la vida és capaç de sobreviure.

· Ararat (2002) de Atom Egoyan

Està basada en la massacre de Van, durant el Genocidi Armeni.
Aquesta pel·lícula entrellaça les històries de dues famílies, amb conflictes interiors sense resoldre. Raffi, d'origen armeni, lluita amb el record del seu pare i amb les reaccions oposades que aquest record suscita en la seva mare.

dimarts, 13 de desembre del 2011

Biografia de Maria Angels Anglada


Maria Àngels Anglada va néixer a Vic el 1930. És la gran de quatre germans. Es va tenir que refugia Euskadi el 1936 a conseqüència de la guerra civil, on va comença els estudis primaris.
Va aconseguir tornar a Vic el 1939, ja que va acabada la guerra, i comença el batxillerat a l'escola de Sant Miquel.
El 1947 guanya els primers premis literaris i comença a publicar els seus primers poemes en català. En el mateix any comença l'universitat a estudiar Filologia clàssica i Lletres a la Universitat de Barcelona, on coneix el seu futur marit Jordi Geli. I assisteix a classes clandestines d'història de Catalunya.
El 1954 es casa amb Jordi Geli i entre el 1955 i 1959 neixen les seves tres filles.
És trasllada a Figueres el 1960 i comença a donar classes de Llatí i Grec.
Va conèixer Salvador Espriu que la va influenciar en la seva obra. I el 1970 va publicar el seu primer llibre de poemes, Díptic. Tot seguit el 1978 guanya el premi Josep Pla per la publicació del poema Les Closes i coneix personalment a Pla.
Maria Àngels Anglada participa en diversos moviments polítics i cívics, i on destaca la seva participació en les eleccions a favor d'esquerres. Un fet que la va deixar trasbalsada va ser la mort del seu marit el 1985 que amb el temps va influir en la seva obra.
A continuació el 1991 va ser nomenada membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
El 1994 publica el violí d'Auschwitz considera una de les seves millors obres narratives. Poc després el 1995 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, en mans de Jordi pujol, el president.
El Quadern d'Aram no va ser publicat fins el 1997. I un any després el 1998 va assumir el càrrec de vicepresidenta de la Secció Filològica de l'IEC. I finalment un any després mor el dia de Sant Jordi, el 23 d'abril de 1999.