dijous, 9 de febrer del 2012

Comentari de text: Quadern d'Aram

El fragment que arà comentaré pertany a les pàgines 88 i 89 del llibre del Quadern d'Aram ( edició 62 ) . Aquest fragment es situa el capítol 5, a la fase intermèdia de la història. En què Aram i Marik es troben a Marsella.
En aquest fragment Marik és la narradora i ens explica una petita part de com va ser la seva fugida. En aquest moments no saben amb certesa el que els ha passat a Vahé, les filles i l'àvia. Només saben el que els va dir el doctor Arshag que Vahé estava a la llista de morts.
El Quadern d'Aram va ser escrit i publicat ( 1997 ) a l'última etapa de la vida de M. Àngels Anglada. El fet que l'autora inclogui fragments en vers es justifica perquè l'autora sempre es va considerar una < poeta que escribia novel·les >. Les seves obres abraçaven diversos àmbits ( poesia, narrativa assaig i traduccions ). A Quadern d' Aram a part de ser una història de ficció, la major part dels fets que Anglada ens explica són certs. Anglada amb aquest llibre pretenia donar a conèixer el genocidi armeni ja que no és molt conegut i a la vegada explicar-nos la crueltat que va tenir el poble turc sobre els armenis. I també tot el que van lluitar els armenis per poder sobreviure. Anglada també va escriuré un altre llibre que tracta sobre un altre genocidi en aquest el dels jueus que és més conegut que el dels armenis, el llibre és titula el violí d'Auschwitz.

En aquest fragment ens explica Marik com ha madurat Aram i ens aclara la seva opinió ja que Aram diu que a madurat en un sol dia i Marik encanvi diu que a anat madurat durant tot el camí i totes les situacions que han tingut que viure per poder fugir dels turcs. També ens explica el perquè han anat al monestir ja que era una prometença que va fer Marik perquè el seu fill és cures de la pulmonia. I finalment ens diu l'últim adéu que van fer a la seva família i destacant que L'última paraula de Vahé van ser roses.
Aquest fragment està molt relacionat amb l'obra ja que ens explica el començament de la història, la fugida.
El tema de aquesta novel·la és clarament explicar-nos un genocidi i a la vegada fer-nos veure la crueltat humana.
Aquest fragment és situa a la meitat del llibre encarà que és el començament. Això passa ja que en la novel·la va tornat enrere i també hi ha avenços en el temps.
Aquesta obra té un grau de versemblança total.
Bàsicament aquest fragment és descriptiu, ja que ens explica com van passar els fets. I ho fa amb un llenguatge fàcil d'entendre. Amb una estructura dividida en tres parts. La primera part serià l'explicació de Marik de com s'ha fet gran Aram, la segona part seria l'explicació de l'anada al monestir de Narek i finalment la tercera part seria l'explicació d'alguns fets de la vida de Vahé.
En aquest moments la narradora és Marik i es una narradora interna ja que intervé en els fets. I en el mateix temps és una de les protagonistes.
Els personatges que intervenen en aquest fragment són:
Marik: Amb el seu rol de mare. És una dona religiosa i generosa que sempre està disposada a ajudar els altres. En aquest moments ens explica de manera clara i madura els fets que els van passar a la fugida. I dins de l'obra és una de les protagonistes i narradores.
Aram: En aquest moments dels fets que ens narra Marik, Aram té 15 anys. És un noi no gaire alt amb els ulls negres i profuns, i el cabell negre. Durant tota l'obra anirà madurant però el més destacant en aquest moments és que ell diu que a madurat en un sol dia i la seva mare Marik creu que això no és veritat sinó que anat madurant tot aquest temps. I els fets que a viscut l'han fet madurar mes d'hora. Dins de l'obra és un dels protagonistes i també un dels narradors la seva manera de escriuré no es tant cuidada com la de Marik.
Vahé: Marik el descriu en aquest fragment com un home enamorat de la seva terra. I aquesta passió sobre la seva terra la va transmetrà en els seus poemes.Pel que fa al temps i a l'espai, Marik escriu desde Marsella, 8 anys després de la fugida, és a dir el 1923.
Els trets estilístics que trobem són interrogacions retòriques com per exemple " mai no en tindrien prou, de sang armènia?" , també trobem una frase feta " ens havia tingut amb l'ai al cor", i per últim destacar el motiu de les roses, que tenen un paper simbòlic dins de l'obra, els temps feliços.
Aquest fragment juntament amb tota l'obra és molt important ja que ens transmet un fet històric que no tots coneixíem. I a l'hora entretenir-nos amb una història de ficció d'un fill i una mare.






dimarts, 31 de gener del 2012

Viatge per la Mediterrània


· Trebisonda
· Monestir de Narek
· Poblet a prop del llac Van
· Ecmiazdin
· Jerevan
· Atenes
· Corint
· Patràs
· Bríndisi
· Gènova
· Marsella




dimarts, 27 de desembre del 2011

Armènia!



El país d'Armènia: Des del 1990 és una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica. Geogràficament l'estat armeni pertany a Àsia, tot i que està fortament lligat a Europa per raons històriques i culturals.Els seus límits són Geòrgia al nord, l'Azerbaidjan a l'est, Turquia al sud-oest i l'Iran al sud-est. La capital és Erevan.

Història: Va ser el primer país a adoptar oficialment el cristianisme com a religió, al començament del segle IV. El país ha estat dominat pels imperis Romà, Bizantí, Persa i Otomà en el curs dels segles, excepte alguns períodes d'independència.
El 1828, el país va ser ocupat per l'imperi Rus i el 1922 s'integra, juntament amb Geòrgia i l'Azerbaitjan, a la República Socialista Soviètica de Transcucàsia. El 1936 es dissol aquesta federació i el país passa a formar part de l'URSS amb el nom de República Socialista Soviètica d'Armènia.
Posteriorment el Moviment Nacional Panarmeni (MNP) venç en les eleccions del 1990. El principal objectiu d'aquest moviment és obtenir la independència de forma legal i pacífica. Després de la caiguda del bloc el 1991, el Soviet Suprem d'Armènia declara la independència del país després d'un referèndum popular. Levon Ter-Petrosian es converteix en el primer president d'aquesta república independent.

El genocidi armeni: fou un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'imperi Otomà entre finals del segle XIX i 1915.
La finalitat que es buscava era l'eliminació física del poble armeni als territoris de Turquia. En la diàspora es considera que va haver-hi un milió i mig de morts i un milió més de deportats. En l'actualitat, l'Estat turc nega oficialment l'existència històrica del genocidi armeni.

Obres que tractan el genocidi armeni:

· Els 40 dies de Musa Dagh (1933) va ser escrita per Franz Werfel.
Ressenya:
Aquesta és la novel·la que llegien els jueus del gueto de Varsòvia durant la seva captivitat, doncs la seva història reflecteix millor que cap altra la seva infausta sort i el seu martiri. Inspirada en fets reals, Els quaranta dies del Musa Dagh narra l'extermini dels armenis a les mans de l'imperi otomà -després de l'holocaust jueu, el més cruel i sistemàtic intent per acabar amb un poble al segle passat-.

Altres característiques:

El crim ominós, no obstant això, presenta un costat èpic en la resistència que durant l'estiu de 1915 mantenen els 5000 habitants armenis dels llogarets al voltant del Musa Dagh -la Muntanya de Moisés-, a la vora del Mediterrani. Gabriel Bagradian, un intel·lectual armeni ric, casat amb una parisenca i que porta molts anys lluny de la seva pàtria -un estranger sempre, allà on es trobi-, s'erigirà en l'heroi de la lluita desesperada d'aquestes comunitats, convertint la muntanya en una fortalesa en la qual barallaran per escapar a la persecució, la tortura, la gana, la reclusió en camps de concentració i, en definitiva, la negació de la seva condició humana. El drama de la família Bagradian -xoc de cultures que porten a la disgregació del matrimoni i l'enfrontament amb el fill, cerca impossible de la pròpia identitat, incomprensió del "altre", persecució de la diferència- es creua amb la tragèdia nacional i religiosa de tot un poble perseguit. Amb una sensibilitat alimentada en part per la seva condició de jueu perseguit, errant i desplaçat, el reconegut escriptor centreeuropeu Franz Werfel escriu aquí la seva millor obra narrativa i converteix aquest relat en un magistral cant a la lluita per la dignitat humana i una molt dura denúncia de l'anihilació de l'home per l'home, premonitòria de la barbàrie que caracteritzarà al món del segle XX.

· Els fills de l'Ararat (2008) per Marc Morte

A través de les paraules de l'anciana senyora Argopian, Kevin reviu la vida d'una nena i la seva família en un petit poble de l'interior d'Anatòlia fins que la barbàrie s'abat sobre ells. En aquest descens a l'infern, Araxie s'enfrontarà a la vida en tota la seva cruesa i perdrà la seva innocència per sempre, però també coneixerà persones i llocs que li demostraran que fins i tot en el pitjor dels deserts la vida és capaç de sobreviure.

· Ararat (2002) de Atom Egoyan

Està basada en la massacre de Van, durant el Genocidi Armeni.
Aquesta pel·lícula entrellaça les històries de dues famílies, amb conflictes interiors sense resoldre. Raffi, d'origen armeni, lluita amb el record del seu pare i amb les reaccions oposades que aquest record suscita en la seva mare.

dimarts, 13 de desembre del 2011

Biografia de Maria Angels Anglada


Maria Àngels Anglada va néixer a Vic el 1930. És la gran de quatre germans. Es va tenir que refugia Euskadi el 1936 a conseqüència de la guerra civil, on va comença els estudis primaris.
Va aconseguir tornar a Vic el 1939, ja que va acabada la guerra, i comença el batxillerat a l'escola de Sant Miquel.
El 1947 guanya els primers premis literaris i comença a publicar els seus primers poemes en català. En el mateix any comença l'universitat a estudiar Filologia clàssica i Lletres a la Universitat de Barcelona, on coneix el seu futur marit Jordi Geli. I assisteix a classes clandestines d'història de Catalunya.
El 1954 es casa amb Jordi Geli i entre el 1955 i 1959 neixen les seves tres filles.
És trasllada a Figueres el 1960 i comença a donar classes de Llatí i Grec.
Va conèixer Salvador Espriu que la va influenciar en la seva obra. I el 1970 va publicar el seu primer llibre de poemes, Díptic. Tot seguit el 1978 guanya el premi Josep Pla per la publicació del poema Les Closes i coneix personalment a Pla.
Maria Àngels Anglada participa en diversos moviments polítics i cívics, i on destaca la seva participació en les eleccions a favor d'esquerres. Un fet que la va deixar trasbalsada va ser la mort del seu marit el 1985 que amb el temps va influir en la seva obra.
A continuació el 1991 va ser nomenada membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
El 1994 publica el violí d'Auschwitz considera una de les seves millors obres narratives. Poc després el 1995 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, en mans de Jordi pujol, el president.
El Quadern d'Aram no va ser publicat fins el 1997. I un any després el 1998 va assumir el càrrec de vicepresidenta de la Secció Filològica de l'IEC. I finalment un any després mor el dia de Sant Jordi, el 23 d'abril de 1999.

dijous, 24 de novembre del 2011

Comentari de text: Si em vaga...

SI EM VAGA...

Viuré, si em vaga encar de viure,
supervivent d’un cant remot.
Viuré amb la cella corrugada
contra les ires, contra el llot.
Viuré dreçant-me com un jutge,
només mirant, sense dir mot,
com la paret en el seu sòtol,
com una pedra en el seu clot.

Contextualitat:

Aquest poema juntament amb més poemes van ser publicats el 1957 en el Llibre d'Absència. L'autor d'aquest poema és Josep Carner, el qual el va escriure en la seva època d'exili a Bèlgica. Josep Carner pertany al noucentisme un corrent literari i artístic català de principis del segle XX. Va començar el 1906 amb la publicació del Glossari d'Eugeni d'Ors i va acabar amb el cop d'estat de Primo de Rivera el 1923. L'objectiu d'aquest moviment era transforma la societat i posar-la a l'alçada dels corrents europeus. Aquest moviment va derivar de la Renaixença, que la seva finalitat és elevar la cultura catalana a un nivell europeu.
L'objectiu d'aquest poema va ser la declaració dels seus principis.
Les característiques més revelants del noucentisme és que buscaven la bellesa i la perfecció formal, amb el gust per les paraules arcaiques, referències clàssiques i ritmes armonics és caracteritza per l'elevada preparació intel·lectual del seu autor i el seu europeisme.

Anàlasis del contingut:

En la primera estrofa explica que viurà, si encarà li quedés vida, i que seria un supervivent d'un cant remot.
A continuació en la segona estrofa ens explica que viurà amb la cella corruguda, contra les ires i contra el fang.
Tot seguit en la tercera estrofa ens diu que viurà adreçant-se com un jutge, només mirant sense dir paraula.
I per últim la quarta estrofa estaria lligada amb la tercera estrofa posant exemples; " com la pared en seu sòtol o com la pedra en el seu clot".

El sentit del títol és posar-hi enfacis al poema ja que el títol és el començament del poema ja que vol dir " si puc..." i el poema comença dient "Viuré". El tema d'aquest poema és la vida com un camí dur, cruel i absurd. Sense poder expressar el que sent en una societat tancada.
La relació que estableix aquest poema amb el llibre de l'Absència són els mateixos valors ja que tots van ser escrits en el seu exili i llavors el va afectar en els seus poemes.
En aquest poema utilitza la metàfora i la ironia.

Anàlisi de la forma:

El tipus de poesia en aquest cas és la lírica on Josep Carner ens expressa els seus sentiments. El poema és presenta amb versos octosíl·labs d'art menor, rima consonant i femenina on només rimen els versos parells. Es troben sinalefes i elisions en els versos 1,3 i 4, també és troben sinèresis en el primer vers. Aquests fenòmens afecten al còmput sil·làbic.
El poema es divideix en quatre estrofes, cada una consta de dos versos. Es troben en aquest poema figures retòriques. En l'àmbit morfosintàctic trobem l'anafora, l'aposició. I en l'àmbit semàntic trobem la comparació. No trobem cap tòpic literari que s'adapti exactament aquest poema, però el que més s'assembla és " mal du siècte, spleen" << mal del segle, melanconia>>, estat de tristesa, detedi, davant la falta de sentit de l'existència humana.

Conclusió:

-Aquest poema << Si em vaga...>> que, amb pocs versos, esdevé una autèntica declaració de principis. S'hi apunta el contrast de la fidelitat en la solitud, de l'autoconvenciment de la distància i de crítica faciturna a una situació inabordable. Tot plegat presentat novament des del patretisme d'una vida en el d'olor del supervivent d'un cant i d'un cant ja remots.

-Aquest poema és molt bonic ja que expressa el sentiment de l'autor en el seu exili ja que està fora del seu país el que només pot fer és observar, callar i amagar-se. I encarà així segueix vivint en els mals moments.

dilluns, 21 de novembre del 2011

Diferències entre el musical i l'obra de teatre de Mar i cel

Les diferències que es troben entre el musical i l'obra original són molt grans, ja que només començar la història trobem una diferència molt significativa: en el començament del musical surten el papa, el virrei Cales, etc. Carles en aquest musical és el virrei de València i el que proposa l'expulsió dels moriscos.
Una altra escena destacada del musical que no surt en l'obra, és que hi ha una escena on repleguen totes les dones cristianes i els treuen anells, collarets, etc. També li volen treure una creu a Blanca, ella s'hi resisteix, i al final no l'hi treuen. Però aquella creu no era una simple creu sinó que era un ganivet amb el qual Blanca intentarà matar Saïd.
En aquesta escena també es produeix que gràcies al grumet ( un personatge que en l'obra original no surt) es descobreix que Carles menteix ja que va dir que només era un comerciant, i no va dir que ell és el rei de València i el culpable que expulsessin els moriscos.
Ja que el grumet els va avisar ja que els va escoltar, i el que li van fer a Carles és tallar-l'hi l'orella com a càstig de mentider ( ja que era massa valuós per matar-lo)
Una escena que em va agradar i que no surtia en l'obra és quan el grumet juga amb la germana de
Blanca i li dóna una poma. Però que l'escena no acaba molt bé ja que surt Maleck però Saïd el defensa.
En tota l'obra es troben moltes escenes diferents. Les més significatives són que Blanca no va a Barcelona per ser monja com l'obra sinó per casar-se amb Ferran.
I l'escena final també és diferent de l'obra, ja que en l'obra la que mor primer és Blanca; en canvi en el musical primer mor Saïd.

Personatges:

Idriss: Representa un grumet i té un paper molt important en el musical però l'obra original aquest personatge no existeix.
Germana de Blanca: En l'obra tampoc surt només en el musical.
Carles: Segueix tenint la mateixa actitud, però un altra treball que és el virreí de València.
Saïd: En aquest musical Saïd no té una actitud agressiva ni despietada com en l'obra.
Blanca: Segueix tenint la mateixa actitud.
Ferran: No és tan bona persona com en l'obra ja que accedeix a ajudar Blanca a canvi que es salvi Saïd però que ella es cases amb ell encara sàpiguen que estima a Saïd.
Hassen: Al final de l'obra traïciona a Saïd però en l'obra no fa això.
Maleck i els altres personatges segueixen tenint la mateixa personalitat.

Conclusió:

Jo crec que el musical ha canviat tantes coses per tal que sigui animat i divertit i tingui més espectadors interesats en veure-la. I a mí m'ha agradat més el musical que l'obra.
També en el musical crec que han canviat tantes coses per poder-les adaptar al guió i a les cançons. En general el musical ha estat molt bé.


dimecres, 16 de novembre del 2011

Les llimones casolanas

Aquest poema és de Josep Carner i pertany el llibre dels Fruits Sabrosos

· Quins valors burgesos si hi deixen veure?
Doncs que la dona esta atrafegada fent el menjar i ja a estés la roba. I preparant tot abans que arribi el marit. I apareixen convencions socials com el matrimoni, l'ordre i harmonia.

· Hi ha dues parts:

Escena ràpida-> Les escenes que es desenvolupant de manera més ràpida són: la primera estrofa i tot seguit el primer vers de la segona estrofa. Ja que ens està explicant que estan fent els personatges.

-Acció estètica -> Aquesta acció es desenvolupa en la segona estrofa menys el primer vers, la tercera estrofa i la quarte estrofa. En aquesta escena es mostra que els personatges ja han resolt els conflictes i arà estan descançant. Mentimna s'ha està fent una llimonada i se la està bebent.